Sant Jordi XXII

Dia de Sant Jordi.
Mai havia significat menys.
L’única culpable,
la desil·lusió.
Com em menja aquesta frustració.
Està a les meves mans.
Encara que ara,
em sento esclavitzat.
Depenent dels carents.
Per qui respiraria no existeix.
Sense dubte,
és un fet que influeix.
Tants dracs mereixerien ser vius
i roses al seu niu.

Ot2M
Copyright ©

Please follow and like us:

2 thoughts on “Sant Jordi XXII

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *