La meva generació,
ja ocupa lloc al saló.
Nascuts per estar millor.
Hem mirat sense rubor,
com desmantellaven la construcció del dolor.
L’únic propòsit,
adormir la població.
Hem viscut com la imaginació,
deixava de ser ficció.
Així i tot,
Hem sucumbit, a la desídia dels consentits.
Incapaços de millor gestió.
Ens arrosseguem, ens banyem en la degradació.
Nens espantats que abaixen el cap.
Massa acostumats a repetir.
– És el que hi ha –
Que diria en Goku, l’Arale o en Shin Chan?
On queda l’orgull de deixar un futur
i no un món més fotut?
En Millagui, el Fullet Tortuga, el Dr. Slump, en Yoda, el Capità kirk, el Capità Picard, el Sr. Spock, en Data i fins i tot, un mediocre servidor.
Us animem a canviar el món, començant per ús.
El temps d’estar adormit, ja fa anys que és exhaurit.
És el moment adequat o potser no.
Però no fer, ens converteix en col·laboradors.
No seria millor fer-ho per un projecte per tots, coherent i amb futur?
Jo plantejo, tu decideixes despertar o continuar emboirat.
Qui sap si estarem l’endemà o el que succeirà en el més enllà.
El que si pots saber, és el teu següent pas.
No hi ha dignitat en seguir la malaltia social.
Ni autèntica llibertat, en el paternalisme immoral.
És el teu, és el meu, és el nostre moment.
No fer, sepultura sense més.
Ot2M
Copyright ©