Dia de Sant Jordi.
Mai havia significat menys.
L’única culpable,
la desil·lusió.
Com em menja aquesta frustració.
Està a les meves mans.
Encara que ara,
em sento esclavitzat.
Depenent dels carents.
Per qui respiraria no existeix.
Sense dubte,
és un fet que influeix.
Tants dracs mereixerien ser vius
i roses al seu niu.
Ot2M
Copyright ©
Please follow and like us:
Hola, sempre les teves reflexions son punyents i fan pensar amb el contingut de les teves paraules escrites en vers.
Bon dia.
Espero que estiguis i estigueu bé.
Gràcies pel Temps.
Una abraçada.