Crec que no tens interès en mi.
Resulta que jo en tinc pels dos.
Trobarem una solució?

Contemplo el que esteu disposades a oferir.
No ens enganyem, sabem que no és suficient.
Amb tot el que està a disposició i aquí, pruna.

No desitjo ser impertinent.
La majoria no sumeu, sou menys, del que exposeu.
És tanta veritat, com que les persones, no sou més que animals.

Sóc el reflex, aquell que no existeix.
Un passerell, que camina del revés.
Amb la creença, de què sou vosaltres,
els que no sabeu cap a on remeu.

M’he clausurat, per les exigències de la realitat.
Tant artifici en aquest món de sols.
Només compartir i despertar desig.
No és així, s’han exhaurit les persones per mi.

Roc, rar i ruc, ric recuperat.
Límit allunyat, caminant en paral·lel.
Cada dia sembla el mateix.

Bella imaginació persistent, mireu i no veieu.
Ningú pel qui parar i parlar.
Paraules escrites, mutisme emocional.

Massa ruc i rar.
Un roc, en aquest ridícul restaurant.
Si a Déu se la sua, imagineu a l’infant.

Ot2M
Copyright ©