Sense estar

Sense estar

Sempre sentiré fascinació.
Convisc amb l’acceptació.
Fa anys que vaig deixar de somiar.

Comprenc que les paraules amaguen la veritat.
Mentre les regnes estiguin en mans de la soledat.
Existirà el camí per conjurar.

Qui sap?
Pot semblar llarg.
Encara que el final, sempre arriba massa aviat.
Ja fa més que menys, que ens participem.

Convençut que l’experiment, ballaria en la llum.
No ha depès mai de la meva participació.
Trist i real, com el somriure que desperta la rotació.

Sense laments per la nul·la oportunitat.
Només paraules de comprensió.
Aquelles que no permeten tancar les portes de la imaginació.

No succeeix amb altre personal.
Els quals ja pertanyen a l’historial.
Ja no tenen porta, ni finestral,
per arribar al principal

Penyora eterna a la sensació.
D’ampliar l’amor fins al següent esgraó.
Paraules sentides o/i imaginades,
devoren la manca d’opció.

Arribarà la comprensió o potser no.
Les passes seran aquí o a un altre lloc.
Qui sap la situació, el més important,
serà la comunió, de la millor versió.

Haurem de ser tots dos,
els disposats a un gran amor.
Per un de fireta, no cal caminar, ni somiar.

Ot2M
Copyright ©

Escrit(s)os
Ot2M
Inici
Please follow and like us:
Publicado el:16 septiembre, 2020Ot2M

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

No podeu copiar el contingut d’aquesta pàgina.