Estem caient en l’error, de creure que el País, només és economia. Idènticament a la resta d’identitats social.
L’economia és una branca massa important i rellevant a les nostres vides. Hem aconseguit fer pràcticament impossible viure sense ella, a gairebé tot el planeta.
Aquesta deessa inventada, creada, adaptada i manipulada pel benefici minoritari. Els quals, cada vegada tenen menys vergonya per mostrar-se.
Un País.
Per petit o gran que sigui, mai ha sigut la seva economia, ni els seus polítics. És la seva gent, la cultura, la identitat, la manera de fer i de relacionar-se amb l’entorn.
Per molt que no agradi, la meva realitat durant les últimes tres dècades llargues. Ha sigut de rebre més comentaris destructius contra la gent i el territori català, que dels catalans cap al territori estatal.
No puc entendre, com no està tothom cansat, ofès, per tanta manipulació i parcialitat evident. Cada cop que veig la irrealitat que transmeten, em sento insultat. Com no sóc res especial, ni rellevant, no puc ser l’únic que el molestí que menteixin descaradament.
Com podem continuar deixant, que governi les nostres vides, unitats inventades i uns personatges que amb una mica de sort, només són uns amorals?
No sóc ningú, no tinc poder, ni el pretenc.
Encara així, somio amb no sentir vergonya del País de naixement. Caminar pel món amb l’orgull de qui parla de la terra, de la gent que conviu, la cultura, llibertat i lliure pensament.
No desitjo conflictes. Només vull la llibertat, ja no crec amb la vostra idea de dignitat.
No sóc tan dolent, si es fa l’esforç de tenir opinió pròpia, sense arrossegar perjudicis d’interessos privats.
Estic cansat, que es reclami el meu cap. Només per pensar, que les coses poden i han de ser diferents.
Només vull una oportunitat, per intentar recuperar la dignitat, que se suposa a la humanitat.
Ot2M
Copyright ©
