Circular per Barcelona

Vaig néixer, en una ciutat divertida, on era ràpid circular. Amb els anys i augment del trànsit, modificació de la norma i constant senyalització. L’han convertit, en un col·lapse constant i pèrdua de temps. Que la gent, aprofita per actualitzar-se. Alentint la continuïtat per la via.

Com cada vegada tenim més semàfors inútils. D’aquells de cruïlles buides, en tota la seva durada. Contemplar les musaranyes, aprofitant per plantejar-te la vida del cap pensant. La constant prostitució del concepte de rotonda o distribuïdor, perdent el seu valor, entre pals tricolors.

La manca de coordinació expressa dels semàfors, no només del trànsit rodat, també pel vianant. És un despropòsit constant. Alterant la velocitat. Segueix la norma de velocitat i tots vermells trobaràs, augmenta la velocitat i en verd els podràs arrabassar.

Construir murs de contenció entre carrils, en circulació. Els tens de totes les mides i direcció. Prohibir la circulació de motos pel carril bus, et permeten l’estacionament, en horari convenient. No ajuda gaire el bon funcionament.

Que es pugui conduir motos, per antiguitat i cales. És simplement, econòmicament convenient.

Barcelona, només ens porten, a la profunda somnolència o irritació colèrica.

Ot2M