Tu saps qui sóc,
encara així em refuses.
Saps com sóc,
deu ser aquest el problema.
Procurar ser un altre,
no ha donat els resultats desitjats.
No tinc més opció,
que ser l’ésser que necessito ser.
M’entristeix que sigui el motiu,
de la nostre impossibilitat.
Saps qui sóc,
saps com sóc.
Els nostres camins
semblen destinats a no confluir.
Només persistir en la quotidianitat.
L’amor és tan real,
que es confon amb fantasies de comunió.
No sabem com podria ser,
m’espanta i m’il·lusiona a parts iguals.
Ser l’únic que viu la irrealitat,
em deixa al marge de l’amor somiat.
Res es pot fer, fins que facis un pas de fe.
Diran que va ser el primer,
cap al camí de la deriva.
Cercar la nostra completa felicitat,
en l’espai que ens deixi la realitat.
Saps qui sóc,
saps com sóc.
Sembla no ser suficient,
per confluir en l’etern amor.
Ot2M
