Superposición del sitio

Suau

Vaig intentar ser el canvi que volia en aquest món.
L’entorn m’ha ignorat i aquest és el millor dels resultats.
D’altres m’han menjat, escopit, digerit, vomitat o fins i tot cagat.
Com si tot fos a quedar en oblit.

Procurant sempre actuar amb correcció.
Aprenent de cada error, intentant ser millor.
Compensa aproximar-se, al que mal dit seria, estar depressiu?

La foscor sembla l’únic camí per la comprensió.
Parlar el mateix idioma que l’agressor.
L’altra opció és canviar de lloc.
No em deixeu rodar fins fora de l’evocador que em teniu destinat.

No m’aprecia ni el gat.
Ja ni ovella, ni gos verd, només, simple anormal.
Finita l’hora de ser comprès, respirar el temps present.

Segresteu els meus intents.
Tanqueu i llenceu les claus dels sentiments.
La ment no té fronteres, trobarà l’esquerda del sanatori dels normals.

Irrellevant a la vostra existència, ja no em preocupeu, ni m’ocupeu.
Aquest trànsit, va ser sempre sol.
Recuperar el poder concedit,
encara que el soc, profunditzi fins al mateix infern.
Creuar-lo serà, un altre aventura, per aquesta inquieta ment.
Disposada a conquerir la coherència d’existir.
Qui vulgui, ja sap on sóc, els altres, ja sabeu.

Adéu i suau.

Ot2M
Copyright ©

Escrit(s)os
Ot2M
Inici
Please follow and like us:

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

No podeu copiar el contingut d’aquesta pàgina.