
Avui per aquest parc.
Algú abans del meu pas.
Ha tallat, una o més roses de tots.
Aquesta, ha quedat oblidada,
per ser trepitjada.
No podia ser,
el crim,
devia servir per fer algú feliç.
Encarà que fos a mi,
pel rescat de tan trist destí.
Pensava que com fa mil anys.
Que un desconegut et regalés una flor i un llibre,
en el dia del llibre i la flor.
Almenys riuríem una mica pel succés
i donar millor destí, a qui ja havien matat.
Una parella joveneta,
suficient per anar agafada de passeig,
a les sis llargues del matí.
Destí el parc del crim,
això o el seu gos,
deu està trist.
Amb el Bon dia,
acceleració del pas.
Mirada desconfiada,
per una rosa a la mà.
– Li puc regalar aquesta rosa que algú
La mirada fulminant d’ell m’ha fet respirar.
– Per vostè tinc un llib…
Molt educadament, fugien.
Contestant-me Igualment,
al meu, Bon Sant Jordi.
Ja a la llunyania,
suposo que a punt,
arribar el principi d’aquesta història.
La veritat,
no sé pas.
Tan bon punt les seves paraules,
sonaven d’esquena a l’oferiment.
Jo ja estava en el meu món.
Parpellejant amb la incredulitat.
Aquí bé la part interessant.
Jo pensant que era per mi,
pel somriure emmascarat.
Però no,
encara que molts penseu que sí.
Era el mitjó del peu esquerre,
que anava girat.
En tornar a calçar amb correcció.
Amb el mateix somriure emmascarat.
Una noia a punt de marxar.
Connectada a la virtualitat.
Després de contestar,
amb l’educació de respirar.
Ha acceptat contenta i sorpresa,
aquestes pobres Roses de Tots.
Ens han fet perdre,
la seva natural espectacularitat.
Tot, per no saber
respectar el de tots.
Ot2M
Copyright ©

Hoy he regalado una rama de rosal con dos capullos, al segundo intento.
Cuatro rosales, tres bien, el cuarto, que ha sido completa improvisación, creo que no y eso que ya iba con el calcetín al derecho.
Tres rosas, para un grupo de encantadoras peluqueras,
que siempre me aguantan y ríen conmigo.
Un placer de personas.
Libros he regalado unos cuantos de Liquidando Cerd@s y Slaugtering Pigs.
Los tienen personas que con su labor o actitud correcta,
me sorprenden o me han sorprendido. Solo una excepción, a alcaldía por si podían invertir en ed
Creo que de ecuación y no en sanción.
Necesitamos que Barcelona vuelva a ser bella
y que deje estar repleta de la mierda que va descuidando sus ciudadanos.
Respetar la ciudad,
todos tenemos que convivir.
Mi madre, sigue sin entender, que no hay nadie demasiado interesante en su cotidianidad. Pero está más tranquila.
Bien por ella.
Gaudeixin del que queda de Sant Jordi XXI
Ot Mercè