Respira

Respira, respira i continua respirant.
Només concentrat en respirar,
en la present respiració.
La teva única esperança
radica en què tornis a respirar.
No pensis en res més.
Només respira, respira
i deixa passar el temps.
És trist, molt trist,
fins i tot patètic,
per insistir, per existir.
No pots fer-hi més.
Respira i respira
no pots fer-hi més.
Encara que la teva ment,
et doni 50 milions d’opcions.
No pots fer-hi res.
Respira, respira i respira.
Només concentrat en respirar
o els mataràs.
Respira, respira i respira.
És l’únic que pots fer.
És trist i patètic,
viure així quan no ho desitges,
i a més pots fer-hi molt.
Però que has de fer,
només respirar i respira.
Respira i respira,
és l’únic que pot fer.
Respira, respira
fins que et vinguin a fotre un altre cop.
Respira, respira …..

Ot2M

Copyright ©

 

*a partir del 2 min. és la prova de la improvisació, en el passeig de les companyes canines. Lua, és un cadell, que tot ho vol.

Ot2M
Copyright ©

Escrit(s)os
Ot2M
Inici
Please follow and like us:

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *