No podem tornar a viure,
els moments tan lamentables.
Que vàrem viure com societat europea.
Permetent a nens infants,
esperar a les portes, de les nostres fronteres.
Sense remordiments, els deixem morir.
No fem prou, no fem res.
Ens entristim veient nens morts de fam.
No fem prou, no fem res.
Compartir imatges de nens moribunds.
Pensem, creiem, que ens neteja la consciència.
Ens sentim solidaris.
Ja hem fet prou.
La bona obra del dia,
posar una emoticona.
Ens donem per satisfets.
Ja tornarem a pensar,
en el moment, que els sigui convenient.
Nens que troben la mort,
a les nostres platges de goig.
Troben la mort, a les nostres platges de goig.
Tornarem a demostrar la indignació.
Amb dues emoticones, ja està fet.
Només ens indignem virtualment.
Lamentablement molts d’aquells nens,
ja fa temps, que són morts.
Tenim d’altres patint,
Tenim infantes amb sous
i d’altres, llençats al pou.
No fem prou, no fem res.
Encara mantenim cementiris a les nostres fronteres.
No som societats, ni humans, que valgui la pena ser salvats.

Ot2M

Copyright ©