• Vie. Dic 2nd, 2022

Ot2M

Bon dia tot el dia i tots els dies.

El linxament gratuït i massiu d’una dona, ja està servit. La qual, en els últims anys ha destacat per la seva feina. La qual situació, va facilitar-li l’oportunitat d’expressar i divulgar el seu pensament sobre la figura femenina en la nostra societat.

Vanagloriant-la fins a encalçar-la a portaveu. Potser va cometre l’error de no veure o simplement va acceptar per considerar que era el correcte. El fet és que l’èxit i la bona acollida que tenien les seves paraules. En aquest país, desperten pors, gelosia, inseguretat, maldat i tot es va concentrant fins que troba el moment oportú per esclatar, atacat sense pietat. Despullant-tedetota la teva dignitat i prestigi, almenys aquest és el diàleg tantes vegades repetit. No crec que en aquest cas, com molts d’altres aconseguiran el seu propòsit. Només ferí i trasbalsar temporalment a qui fa dos dies «totes» estimaven.

M’hi hauriade sorprendreque la persona que propicia el linxament sigui una dona?

La veritat és que no, un home mai ho aconseguiria.

La notícia.

Actriu despatxada per quedar-se embarassada.

No sóc actor i no sóc un expert del sector cultural del film. El poc que sé, és que la cultura està en un estat econòmic precari constant. Que viure de qualsevol cosa relacionada és immensament difícil.

Entenc que quant s’opta a un paper a un càsting, totes les parts tenen clar el paper al qual opten. Comprenc que la fortuna cau a la persona amb millor interpretació i que el seu físic més quadra amb el ja creat.

Imaginem per un moment que fes tot el procés (no és el mateix cas). Pasto el paper i el meu físic és l’adequat, em contracten. Per fi he aconseguit un paper que potser rellevant per la meva carrera, els meus somnis comencen a tenir gust de realitat.

Manquen uns mesos per començar a rodar, de l’emoció i nervis, augmento 40 quilos. Arribat el moment ja no sóc aquell a qui van contractar. No existeix la possibilitat raonable de tornar a l’estat físic pel qual també vaig aconseguir el paper i contractació. Com el món és fàcil i no porta gens de temps crear, planificar, organitzar, aconseguir l’economia necessària per a un projecte cultural com aquest. Els exigeixo fer el paper igual. Que posposin la gravació fins que torni al físic requerit, que contractin un doble, canviïn el projecte per mi o que falsegin les imatges informàticament. Algú li semblaria raonable? (Amb consta que en el projecte, altres membres estan en estat de gestació)

Com a societat, portem exigint a la dona que sigui millor, estigui sempre perfecta i amb bona cara permanent. Algú pot dubtar que ja sou millors amb molts conceptes? El que encara ho faci, està ancorat a un patriarcat ranci, que no hi hauria de perpètua. Encara així, sembla que vulguem continuar donant-los poder i veu.

Aquesta situació alimenta la certesa del fet, que no existeix pitjor enemic per una dona, que un altre dona.

Ot2M

Copyright ©
Escrit(s)os
Ot2M
Inici
Please follow and like us:

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

No podeu copiar el contingut d’aquesta pàgina.