No és cap secret.
Som una generació sense identitat, sense marca, ni designi.
Ens sangonegen els grans, culpem el jovent.
Aquests, no fan més del que ja hem fet.
Viuen la immortalitat, la manca aparent de conseqüències.
Despreocupats de la mort, que a tots ens acompanya.

Som nens, agraïts de no ser adults.
Tot perdut amb el mateix esforç amb què vàrem obtenir-ho.
Mirem impassibles, fotografiem el nostre engany.
Acatem amb la resignació de l’última copa.
Nens, ja som grans, fem o continuaran desfent.
Despertà o murí sense el do d’haver viscut.
Aquesta és la qüestió.

Ot2M

Copyright ©