Cam’I

Una mirada amb gust de futur.
Record d’Un Principi.
Esborrany per la resta de la nit.

Sempre creure’s destinat.
Pidolant per ser estimat.
Aprofundint en ser descartat.

Fantasies amb ferma certesa.
Realitat encarregada d’alimentar-la.
Incapaç de distingir i profundir.

Llunyania sempre propera.
Mai una realitat rellevant.
Sense intent, el fracàs és imminent.

Ser tres, com plantejava el present.
No era oportú, ni convenient.
Un tercer, hauria de ser l’invent.

Primer rescat, fou la salvació.
Allunyen les pèrdues del dolor.
Agrair, esdevingué en estupor.

Presència que enfoca.
Precipitació que reflexiona.
Creixement emocional.

Fluir en pensaments i somnis.
Només variant el goig de compartir.
La felicitat de descobrir.

El present sembla portar moments.
Aprenentatge intens, parany per la ment.
Serà la guia d’aquest hivern?
Qui vol saber?
La lliçó està en el present.
Apa adéu i bon vent.

Ot2M