UO Ous ja ha passat tant temps.

Encara és present aquell instant precís.
En el que les nostres vides és vàrem creuar.
Potser és tard,
per emprendre el viatge que vaig albirar.
No sé pas,
també podem visualitzar o simplement caminar.
Clar que ja som diferents.
Aquells dos innocents han viscut tots els camins del destí.
La realitat;
Ets l’únic passat amb qui viuria el present i fluiria fins al futur més llunyà.
Màgia que es respira en cada pensar.

UO Ous ja ha passat tant de temps.

Encara balles pels sentiments.
Si creguessis amb tot el bé que ens podem fer.
Tindries els mateixos dubtes que jo.

Tranquil·la;
no esperava, no espero, ni esperaré.
Però és just pel cor, dir-te tot això
i caminar sense por, d’haver deixat el gran amor.

UO Ous ja ha passat tant temps.

Em fas bategar.
Ni tan sols ara, que volaré per l’immens espai.
S’esvaeix la il·lusió de la conjuració.
Una motxilla i un somriure en comunió, és l’únic que cal i la saca rai.
Un amb l’altre, som suficient per més.
Ni tan sols rodades totes les fronteres, difuminarà el batec profund, que desperta en els teus ulls.

UO Ous ja ha passat tant de temps.

Amb quina facilitat se me’n va l’olla.
Ets tan fecunda, que m’entristeix no experimentar-nos.
Immensament agraït quan hem coincidit.
Sempre font de desig i aliment per l’esperit.
Ens veurem pel camí, quan vulguis rodar amb mi.

Estimada i profundament admirada;
Ser adults amb la saviesa dels infants i somnis a realitzar.
És el camí que t’ofereix el meu bategar.
En el teu estar acceptat o declinar.
Fins llavors, somriuré a la possibilitat.

UO Ous no deixis passar el temps.

Ot2M
Copyright ©