Entenc que ets encantadora en part, per la teva exquisita educació.
Comprenc que no desperto interès amb tu, però amb mi el despertes tot.
Fins i tot, la realitat té bon gust, si tu estàs.
Com és probable que no vulguis quedar.
Em permets enviar-te les bogeries de caminar entre el desig i la realitat?
Estic boig per tu o ets tu la que em torna boig.
El resultat és el mateix;
Sospirar fins a confondre’s amb respirar.
Encara que sigui una singularitat,
no puc deixar de pensar i patir,
tant si es fa realitat,
com si queda en paraules enclaustrades.
Acompanyades de la necròtica esperança,
del tot potser.
Suportaries un moment de crua realitat?
Pres del pensament.
Sorolls que diuen;
No pensis tant, viu més la realitat.
Només penso, en què m’acompanyis pel món imaginat.
Tinc diversos dilemes existencials.
Em preguntava, si tu, un ésser més savi, em podria ajudar?
Necessito temps amb tu o que matis l’esperança.
Boig, però fas memorable la realitat.
Si algun dia bategues com jo,
fes-me un truc o somriu-me com només saps fer tu.
Ets causant de l’alteració, fins i tot, en la meva imaginació.

Ot2M
Copyright ©