1 A

Visca la tecnologia del saqueig.
Tant fa el cost, ni si és millor.
Llepar dits i calés a la butxaca.
Amb el de tots,
diners per amics dels porcs.
D’aquests poc es pot aprofitar.
Parquímetres modernitzats,
fins a cobrar el mateix temps i espai.

Pujada de tarifes,
per pagar el que ja era amortitzat.
Els cal tornar-se a repartir.
Caixes de desperdicis,
D’aquí poc, amb l’iris.
Amb la intel·ligència
Que els humans ens manca.
De porta a porta i plàstic que pertoca
Ara la targeta, com a caixa de cabals.
És igual que sigui per deixalles,
ni que el rebuig, sigui per la privada.
Ni que aquestes siguin participades.

Pujada de tarifes,
Repartides a les butxaques requerides.
Però ja se sap,
contamina més dos cavalls
Que el jet dels pensants
I l’honor dels representants.
Els que paguen no manen,
només consenten.
No hi ha prou mata-rates,
per tanta estafa.

Sí els recursos per mata i robar,
foren destinats a ajudar.
Collons quina alegria.
Quin món seria?

Ot2M
Copyright ©