Diminut - Ot2M

Un pobre diminut ser.
El desgraciat sap que és un imbecil.
Però crec que no li han explicat.
Que és camí perillós.
Per això, la majoria procura dissimular.
Pobre nen malalt,
a la vintena i encara tant imbecil.
Encantat de ser-ho,
Entra per la seguretat social.
Pobres pares,
s’haurien d’enrecordar,
que els va fallar la goma d’esborrar.
Massa anys, per entrar en llei.
Espero que un altre, sigui-la mà de Déu.
O qui s’anomeni Karma.
Vaig ser el del diàleg
I l’imbecil persisteix.
No voldria les felicitacions
I la hipocresia de complir condemna,
Per un Imbecil.
No caldria pas