Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem, i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
Miquel Martí Pol
En este espacio, se pretende ayudar, facilitar la expresividad, de aquellas personas, que les han tocado peor cartas que las mías y desean una oportunidad, que la economía les priva.
Amb esperit d’ajuda i col·laboració.
Aquest espai espero i desitjo que tingui continuïtat.
Els principis són incerts, segur que no tot seran encerts.
Ja he errat altres cops.
El problema mai va ser la intenció, només la persona de recepció.
En aquest cas, només i no és poc, haurà robat l’oportunitat d’una persona com cal.
Procuraré no defallir i fer aportacions, meves i qui sap, potser algun dia algú ajuda, participa i col·labora.
No perseguiré a ningú, donaré veus i missatges escrits.
No pagaré per publicitat, ni perdré temps amb impertinents.
Només humans com cal, abstenir-se la resta de personal.
Ot
